Hauptquelle · Althochdeutsches Wörterbuch
sedalgomo sw. m.
sedalgomo sw. m. sedal-comun: nom. pl. Gl 2,318,1 ( Re ). Verschrieben ( ? ): sedal-com-: nom. pl. -um Gl 2,310,21 ( Rb; l. -un, Steinm. ); dass.? -ono 318,1 ( Jb; -k- ; oder gen. pl. ( ? ), s. u. ). einer der Engelschöre ( vgl. RAC 5,112 f., bes. 113 ) : sedalcomu n [ cui ad vindictam malorum, remunerationemque bonorum, angeli, archangeli, ] throni [, principatus , et dominationes obsequuntur, Greg., Hom. I,12 p. 1478 ] Gl 2,310,21. sedalcomun throni [ zu: ] throni [ quoque illa agmina sunt vocata, quibus ad exercendum iudicium semper deus omnipotens praesidet, oder zu: ] throni [ dei dicti s…