Hauptquelle · Althochdeutsches Wörterbuch
lustida st. f.
st. f. — Graff II,292.
lust-ida: gen. sg. S 212,24 (B); dat. sg. 218,4 (B).
Vergnügen, Freude: danta tod pii inkange dera lustida kesazter ist quia mors secus introitum delectationis posita est S 212,24. pikinne kehaltan nallas giu forahtun dera hella uzzan minnu .. enti uuonaheite dei selbun cuatiu .. dera lustida hcreftio non iam timore gehennae sed amore Christi et consuetudine ipsa bona et dilectacione virtutum 218,4.
Abl. lustidôn.