Hauptquelle · Althochdeutsches Wörterbuch
lugîn adj.
lugîn adj. ; an. lyginn. — Graff II,136 s. v. lughin. lughin: Grdf. I 35,21; lugina: nom. pl. n. Pw 61,10. lügnerisch: lugina kint manno an uuagon that sia bedriegen selua fan idilnussi an that selua mendaces filii hominum in stateris ut decipiant ipsi de vanitate in id ipsum Pw 61,10; — wohl substant.: Lügner: noh einich lughin ni mac uuesan Osee propheta, dher quhad neque enim mendax esse potest Osee propheta qui dicit I 35,21.