Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
imminuo
imminuo (inm-), -ui, -utum, -ere. partic. perf. usu adi.: MLW p. 1337, 6 . minorem facere, deminuere, reducere – verringern, vermindern, verkleinern, schmälern : 1 proprie: a gener.: Adalb. Magd. chron. a. 954 p. 167,36 viribus -tis imminutis inimicorum. b publ., iur., canon. (c. notione auferendi: MLW l. 67): Dipl. Karoli III. 125 p. 201,21 ut ... nullus pontificum ... sibi quippiam de rebus ... -ere imminuere ... praesumat. Dipl. Arnulfi 50 p. 72,22 ut nec praesens episcopus ... cellam audeat <destruere vel in aliquo> -ere imminuere (minuere var. l. ). Dipl. Heinr. II. 63 p. 78,11 ne ... arc…