Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
destruo
destruo (dis-) , -struxi, -structum , -ere destruere . script. : dexs-: p. 476, 15. dext-: l. 55. -uh(o): p. 476, 54 . -uttus: l. 52 . usu medial. : l. 59. p. 477, 18 . refl. : p. 477, 15. pendet in c. acc. : l. 58 . I proprie i. q. demoliri, diruere, rescindere — zerstören, nieder-, ein-, ab-, zerreißen, zerbrechen : A gener.: 1 in univ.: Conc. Karol. A 19 G ,43 de arboribus et lucis (i. fanis gentilibus) -endis destruendis canonica observetur auctoritas. Berth. (?) annal. a. 1077 p. 302,24 bellicis instrumentis captis et -tis destrutis . Chart. Tirol. notar. I 954 quod ei (sc. debitori) redd…