Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
caelitus
caelitus (ce-, coe-) adv. 1 de caelo, a caelo — vom Himmel (her) : a spectat ad sphaeram caeli (interdum accedente sensu sedis Dei, e. g. l. 16): Aldh. epist. 9 p. 501,13 calescente -s caelitus caumate. Einh. Karol. 32 p. 36,19 delapsam -s caelitus ... facem. Walth. Spir. Christoph. I 17 -s caelitus huiusmodi fertur descendisse responsum: ‘ eqs. ’ Thietm. chron. 3,5 magna nix effunditur -s caelitus . al. b spectat ad sedem Dei, angelorum, beatorum (saepe i. q. a Deo, divinitus — von Gott, durch göttliche Fügung, e. g. l. 23.27sqq.31) : α strictius: Lull. epist. 98 p. 218,13 lympha ... superni …