Hauptquelle · Althochdeutsches Wörterbuch
kaldon as. sw. v.
as. sw. v., mnd. kōlden, mnl. couden; ae. cealdian; an. kalda.
kaldondion: part. prs. dat. pl. Wa 107,40 (Straßb. Gl., 10. oder 11. Jh.).
kalt werden, erkalten: kaldondion [(aer) ex se multas species reddit: nam commotus ventos facit; vehementius concitatus, ignes et tonitrua; contractus, nubila; conspissatus, pluviam;] congelantibus (Hs. gelantibus) [nubilis, nivem ... efficit, Is., Et. XIII,7,1].
Vgl. kaltên.]