Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
illuceo
illuceo (inl-), -luxi illuxi , -ere. script. -usc-: MLW l. 53 . fere usu intrans.; formae stirp. perf. s. v. illucesco afferuntur. 1 proprie: a de diluculo i. q. dilucescere – hell werden, aufgehen, tagen : Lup. Ferr. Wigb. 17 ipsa nocte, cui tam crudelis negocii (i. pugnae) dies -ere illucere sperabatur. Rimb. Anscar. 41 p. 76,8 -scente illuscente ... iam dictae festivitatis die eqs. Annal. Quedl. a. 1020 p. 556,1 ipsa sanctae parasceves -ente illucente aurora Lucia ... portum ad usque ... provehitur. fort. huc spectat: Godesc. Saxo theol. 13 p. 234,14 quod oculus videt et aer lucet, non est …