Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
flammatus
2. flammatus , -a, -um. ardens – brennend : 1 proprie: Odo Magdeb. Ern. 2,238 -as flammatas proicit alter ... tedas. 2 in imag.: Carm. de bello Saxon. 3,46 zęlo iusticiae -o flammato pectore fervet rex . Chron. Clus. 4 (MGScript. XXX p. 961,27) solitariae vitae ardore. al . 3 translate: a rutilus – funkelnd : Albert. Stad. Troil. 5,194 casside -a flammata munit ... illa (Penthesilea) caput (cf. MLW p. 302, 58) . b fervidus, vehemens – hitzig, leidenschaftlich : Hrotsv. Pel. 99 volvebat rex ... -o flammato dedecus astu, quid eqs . Petr. Dam. serm. 5,329 ad illud ineffabile supernae beatitudinis…