Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
exsupero
exsupero (exu-) , -avi, -atum , -are exsuperare . partic. perf. abl. sg. m. -tu: l. 58 . confunditur c. exuberare: l. 38. 69. p. 1724, 1. 9 . 1 trans.: a praecellere, antecedere — übertreffen, überragen : α in univ.: Paul. Diac. carm. 6,8 o puerile decus ... -ans exsuperans ... senes (de s. Benedicto). Smar. carm. 1,1,3,9 sanctior -at exsuperat sanctum, sanctissimus ambos. Walahfr. carm. 89,3,20 habet decimus plura agmina septimus ille (annus) , octavum decimum viribus -ans exsuperans (exuberans var. l. ). al. β excedere, transgredi — überschreiten, hinausgehen (über ) : Carm. Sangall. II 6,5,…