Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
exhalo
exhalo (exa-) , -avi, -atum , -are exhalare . depon. : l. 59. partic. praes. usu adi. : l. 48; subst. : l. 53. 54 . 1 trans.: a efflare, exspirare, emittere — aushauchen, ausdünsten, aufsteigen lassen, von sich geben (in imag . : l. 32. 59): Petr. Dam. epist. 102 p. 121,7 videre ... lacum ... piceos ... faetores ... -antem. Gerhoh. (?) tract. II 7 quid nebula cordis humani ... molestius -are exhalare posset? Chart. Walkenr. 331 p. 332,35 que (loca) de se domestici fumi vaporem exa-rent. al. locut. -are exhalare spiritum sim. : Hugeb. Willib. 3 p. 91,19 ultimum vitae suae exa-bat spiritum. Ruot…