Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
essentialiter adv.
adv. essentialiter . substantialiter, secundum, per essentiam — im Wesentlichen, der Essenz, Substanz nach : 1 theol.: Libri Karol. 1,3 p. 121,26 nullus -r essentialiter Deus dici potest nisi ille, qui eqs. Conc. Karol. A 21 p. 182,30 quo pacto credi potest, ut ... Spiritus sanctus non a Patre Filioque -r essentialiter et inseparabiliter semper procedat? Maneg. c. Wolfh. 11 p. 65,17 nunquam deficit (sc. Deus) neque recipit aliquid -r essentialiter , quod eqs. Albert. M. sent. 2,26,1 p. 444 a ,42 Deus praesentialiter, -r essentialiter et potentialiter est in omnibus. saepe . 2 philos. et natur.…