Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
epibata m.
epibata (exp-, epyb-, -ipa-) , -ae m. ( ἐπιβάτης ) nom. pl. -es: l. 17. 1 sensu orig. i. qui navem naulo dato conscendit — (Schiffs-)Passagier (in imag . : l. 17): Willib. Bonif. 4 p. 16,7 novus ... epipata (pirata var. l. ) consentienti nauclerio adgressus est navem, nauloque inpenso prospero ventorum flatu pervenit ad Dorstet. Ermenr. ad Grim. 36 p. 576,3 cuius (ecclesiae) gubernator est Deus ipse ..., -es autem nos omnes in ecclesiam cum fide intrantes. Carm. Cent. 163 tit. ad quendam epy-am. 2 per pravam interpr. i. q. nauclerus — Schiffmeister : Gesta Ern. duc. II p. 269,1 prore et pupes …