Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
dissolutio f.
dissolutio (-cio) , -onis f. script. : deso-: p. 819, 29. 30 . dess-: p. 819, 30 . diso-: p. 818, 8. 29. 819, 29 . (re)solutio — (Auf-)Lösung : I proprie: A corpor.: 1 gener.: a de rebus i. q. destructio, ruina — Zerstörung, Verfall : Regino syn. caus. 1,51 p. 48,5 hi, qui ... ecclesiastica ... aedificia -e dissolutione adnullari permittunt. Gesta Camer. 2,1 -o dissolutio ... pavimenti, quae diu affuit, testabatur difficultatem periculi. Albert. Aquens. hist. 12,16 ventus fortis ... procellas sic contra naves ampliavit, ut navis in navim discurrens sine remige mutuam -em dissolutionem pateretu…