Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
disseco
disseco (-sic-) , -secui, -sectum , -are dissecare . script. : disce-: l. 69 . dise-: l. 69. p. 797, 6 . -seg(o): p. 797, 29 . -sig(o): p. 797, 29 . form. partic. perf. -atus: l. 44 . usu medial. : p. 797, 18. 20. 22; refl. : p. 797, 15. struct. c. praep. : in c. acc. : l. 43sq. 52 . inter: l. 66 . confunditur c. desecare: l. 63 . 1 proprie (in imag.: l. 49. 52. 54. 58): a strictius i. q. con-, incidere, (di)scindere, divellere, dilacerare — (zer-, auf)schneiden, -reißen, -teilen : α obi. anim. eorumve partes corporis: Alcuin. carm. 57,20 nec corvus cuculum -et dissecet (-icet S , -at dissecat…