Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
disciplinabilis
disciplinabilis , -e . 1 adi.: a qui discere, doceri potest, docibilis, docilis — lernfähig, belehrbar, gelehrig, dressierbar : Epist. var. III 26,2 p. 183,45 non ... corde credimus artes, sed -i disciplinabili mente discimus illas. Albert. M. anim. 2,4,5 p. 154,54 quare homines visum et auditum habentes optime -es disciplinabiles sunt, etsi careant odoratu. saepius . animal. 22,30 est ... canis universaliter animal multum -e disciplinabile . Epist. Praed. 80 p. 103,21 multi ... reges ... voluerunt videre, que videtis ..., tamquam in auctorem fidei et consummatorem Ihesum totos sese -es discip…