Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
degenero
degenero , -avi, -atum , -are degenerare . I c. sensu (in peius) deflectendi: A intrans. (medial.: p. 214, 18. 20. 35. al.; refl.: p. 214, 44): 1 de hominibus (de Christo: l. 21 . sqq.; de rebus personatis: l. 8. 35. 42) i. q. (a genere suo) recedere, degenerem fieri, declinare — aus der Art schlagen, entarten, abweichen : a spectat ad nobilitatem: α gener: Walahfr. carm. 28,6 de pietate patris potius quam stemmate regni -are degenerare ... time (sc. Karole) . Egbert. fec. rat. 2,16 ubi vipereo componit credita suasu consilia homo , ... nobilitas ... viri temeraria -vit degeneravit . Annal. Qu…