Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
decontra
decontra (de contra) adv. et praep. 1 adv.: a proprie de loco i. q. ex adverso — gegenüber, entgegengesetzt : Rhythm. 51,4,1 Zeno episcopus ... piscans in Adise ...; -a decontra conspicit boves. Mirac. Bav. 1,8 tres viros ... -a decontra adstantes. 3, 19 casu contigit ius carnium adstare -a decontra (i. obstare) . Metell. exp. Hieros. 2,375 legio ... irruit audacter ..., ut nullus possit -a decontra stare (i. resistere) . b translate i. q. incontra, econtra — dagegen : α de actione vel intentione hostili, contraria: Vita Conr. Salisb. 9 p. 68,46 videns archiepiscopus ... imminentem sibi mortem…