Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
declarativus
declarativus , -a, -um . 1 adi.: a significativus, explicativus, manifestans — ‘bezeichnend’, erklärend, deutend, offenbarend : α philos. et theol.: Albert. M. bon. 28 p. 15,65 nihil enim est -um declarativum esse nisi signum. sent. 4,17,36 p. 710 a ,33 qui (actus) est -us declarativus peccati. al. summ. theol. I 1,5,4 p. 21,72 licet ... alienus sermo sit, nobis tamen est expositivus et -us declarativus . β rhet.: Conr. Mur. summ. p. 162,23 sunt verba ... -a declarativa . γ medic.: Tract. de aegr. cur. p. 161,19 particularia concurrentia caliditatis vel frigiditatis sunt -a declarativa . Mauru…