Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
convalle n.
convalle , -is n. (fere usu plur. ). script. cumv-: l. 68. I proprie: A vallis, saltus — Tal : Arbeo Corb. 4 p. 191,13 per latera montium et ima -ium convallium ( Emm. 2. Dipl. Conr. III . 89 p. 159,34. al. ). Dipl. Zwent. 12 quandam curtem inter -ia convallia ... consistentem. Froum. carm. 11,30 nos in tuta positi -e convalle salicti eqs. Annal. Quedl. a. 1008 per -es convalles terrarum. Chart. Turic. 384 p. 270,9 -is convallis quedam nomine Sweicstat. Chart. Advoc. 83 p. 42,16 usque ad -e convalle citra colliculum patibuli descendens. Chart. Port. 239 que (via) ... protenditur in -e convalle…