Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
combino
combino (conb-) , -avi, -atum , -are combinare . coniungere, copulare , componere — (miteinander) verbinden, verein(ig)en, kombinieren : I strictius de coniunctione binorum: A gener .: 1 obi. res, partes corporis: a (bina) colligare — (paarweise) zusammenbinden : Mirac. Wigb. 7 ( MGScript. VIII p. 522,27; c. 1112) con-tos conbinatos utriusque manus meae digitos ... constrinxit. Visio Godesc. 3 (QuellensSchleswHolstGesch . IV. 1875. p. 93,27) arbor per ... ramos suos calciamentis onusta erat con-tis combinatis . b iuxta ponere — (eng) aneinanderlegen , -stellen : Wilh. Hirs. const. 1,64 p. 995 …