Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
caespes m.
caespes (ce-) , -itis m. (f.: p. 46,51.60) script. : se-: l. 72. coe-: p. 46,52. cisp-: l. 45.62. p. 46,13.33.51. form. nom. sg. -pis: l. 67.69. p. 46,4.51.60. I proprie i. q. gleba graminea — Rasenstück, grasbewachsene Erdscholle ( cf. Gloss. II 589,39 St.-S. cespes vuaso endi turf. III 420,63 gleba cespes durus scholle wase. al. ): A strictius de gleba excisa (sing. sensu collectivo: l. 62.64): 1 iur.: a spectat ad traditionem possessionis ( cf. H. Mitteis, Deutsches Privatrecht. 2 1953. p. 76): Form. Senon. I 34 qualiter ... homo ... per ipsa herba et ce-e cespite , sicut lex est, ... tradi…