Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
astruo
astruo (ads-) , -struxi, -structum , -ere astruere . script. asst-: l. 47.62. I proprie i. q. aedificare, construere — erbauen, errichten : Vita Pirmin. I 6 p. 26,10 frequens ... in -endis astruendis sanctorum locis. Dipl. Karoli III . 184 (spur.) quod (monasterium) ... a fundamentis -xerunt astruxerunt (construxit Dipl. Karoli M. 205). II translate: A obi. res: 1 c. sensu efficiendi: a agere — betreiben : Berth. (?) annal. a. 1077 p. 301,27 abbas semper loricatus bella non monachica sollertissimus -xit astruxit . b componere — verfassen : Ioh. Scot. carm 2,6,38 molestos versus regi quid valet…