Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
assentator m.
assentator (ads-) , -oris m. 1 adulator, laudator — Schmeichler, Lobredner : Walth. Spir. Christoph. II epist. p. 10,18 nec palpitantis -is assentatoris eloquio ... opus esse videtur. Gerhoh. aedif. 51 p. 1321 B publicus absentium detractor et praesentium -r assentator . c. sensu suasoris ( cf. Gloss. IV 30,1 St.-S. ad-r [ ass- assentator c ] scuntari. al. ): Const. II 226 (a. 1240) nec credatis aliud -i assentatori alicui contrarium suggerenti eqs. 2 fautor, adiutor — Anhänger, Helfer ( cf. Gloss. I 40,8 St.-S. ad-r gihangando limendo): Berth. (?) annal. a. 1076 p. 286,15 rex cum suis -bus as…