Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
aedilis
aedilis (ed-) , -e . 1 adi. : a ad aedem sacram pertinens — zum Gotteshaus gehörig : Vulc. Bard. 10 p. 321,20 ecclesiam ... condensam intus invenit -bus aedilibus instrumentis. b residens in monasterio ipso — mit dem Sitz beim Kloster ( cf. Lamprecht, Wirtschaftsleben. I. p. 1122): Dipl. Otton. II . 252 per manus ... monasterii advocatorum, Harperni videlicet edilis advocati et Volperti pagensis ( cf. Gloss. IV 55,52 St.-S. edilis husuogot. 170,20). 2 subst. masc. : a custos — Wächter ( cf. Gloss. IV 30,15 -is aedilis . custos edis. eloquens [ lemma proprium ci. ed. ] gispracher): Gerh. August…