Hauptquelle · Köbler Ahd. Wörterbuch
sīdīn Adj.
sīdīn , Adj.
- nhd.
- seiden, rotseiden
- ne.
- silken
- ÜG.:
- lat. (coccineus) Gl, holosericus Gl, sericus Gl
- Q.:
- Gl (11./12. Jh.)
- I.:
- z. T. Lw. lat. sēta?, Lüs. lat. sericus?
- E.:
- s. sīda
- W.:
- mhd. sīdīn, Adj., seiden, von Seide
- nhd.
- seiden, Adj., seiden, von Seide gemacht, DW 16, 178
- L.:
- Karg-Gasterstädt/Frings 8, 584 (sîdîn), EWAhd 7, 1183