Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
interemptor m.
interemptor , -oris m. 1 qui interficit, homicida – einer der tötet, Mörder : Walahfr. carm. 25 a ,7,1 martyrum flores ferus -r interemptor , milibus multis avide cruorem quaeritans Christi cruciat malignae frigore mentis. Thietm. chron. 2,38 ignoro, utrum hanc (praedam) eiusdem (sc. ducis) -es interemptores sumpserint, an sic casu accidente necis eius inculpabiles invenierunt. Annal. Hamb. a. 1252 Lago -r interemptor Erici regis multa pecunia ab Abel collecta fugit in Holtsaciam. al. 2 qui destruit – einer, der zerstört, vernichtet : Greg. Cat. defens. 10 (MG Lib. Lit. II p. 541,37) ipse solu…