Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
innocue adv.
adv. innocue . 1 sine culpa, peccato – unschuldig, rechtschaffen : Chron. Noval. 5,8 gratiam spopondit rex habere largissimam, si obsequium illius frequentaret Rogerius -e innocue . Gunth. Par. hist. 4 l. 8 ut ... caste et -e innocue se haberent peregrini . 2 sine damno – ohne Schaden : a sensu act.: Transl. Auct. 21 p. 53 D nec erat barbaris ... declinare ad dextram neque ad sinistram, sed per medium incolis ... illaesis -e innocue pertransire. b sensu pass.: Albert. M. cael. hier. 2 p. 28,7 ‘aestimantes ...’ angelos ‘quosdam ... viros fulgureos ... respergentes candidum et igneum -e’ innocue…