Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
immaneo
immaneo (inm-), -ansi, -ere. form. partic. perf. -so: Lex Baiuv. 10,4 tit. ( var. l. pro immisso). ? struct. c. acc.: MLW l. 36 . in tmesi: MLW l. 36 . suo loco remanere, perseverare – (zurück-, ver)bleiben : 1 proprie: Aesculapius 34 p. 53,22 quod si post cataplasmata et omnia adiutoria tumor in-erit inmanserit (remanserit Gariopont. pass. 3,2 p. 48 v ), saccellentur eqs. 2 in imag.: Ekkeh. IV. bened. I 26,39 felix, intrabit quem spiritus (sc. sanctus) in que manebit (gloss.: et cui -bit) immanebit . 3 translate: a perseverare – be-, verharren : Albert. M. eth. I 660 p. 565,5 ‘sunt’ illi, qui…