Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
helluo m.
helluo (e-, il-, eluo, ello sim. ), -onis m. 1 ganeo, nepos, homo nequam – Vielfraß, Prasser, liederlicher Mensch : Carm. Scot. I 10,3 octones generat lapsus ellonis (gloss.: gluttonis) amica (i. gula) eqs. Arnulf. delic. 460 uberiore cibo semel -o helluo (glutio suprascr. H ; -uc helluc var. l. ) fartus in anno eqs. (spectat ad Vulg. prov. 30,22) . Petr. Dam. epist. 97 p. 76,9 facti sunt pontifices eluones (i-es illuones , eplones var. l. ). Carm. Bur. 5,11,1 e-o elluo (cellio B ), periurus, raptor fallax, Epicurus eqs. al. 2 ? per confusionem c. * fello fort. i. q. homo scelestus – viell.: B…