Hauptquelle · Althochdeutsches Wörterbuch
geltmeistar st. m.
st. m. — Graff II,888.
gelt-meists: nom. sg. Gl 3,135,55 (SH A); -meistra: nom. pl. 29 (SH A, 4 Hss., davon 1 -ta). 184,61 (SH B). Hildebrandt I,285,218 (SH A); -maistra: dass. Gl 3, 135,54 (SH A).
gelte-maister: nom. sg. Gl 3,184,61 (SH B, 12. Jh.).
Steuer-, Zolleinnehmer: geltmeistra publicani qui vectigalia exigunt [Summ. Heinr. VIII,7,218] Gl 3,135,29. Hildebrandt I,285,218. publicani Gl 3, 184,61.