Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
gamahalus m.
* gamahalus (gahamalus, gamalus sim. ), -i m. ( cf. theod. vet. mahal, mahalen; v. F. van der Rhee, Die germ. Wörter in den langob. Gesetzen. 19 70. p. 70sq. ) qui quasi fraternitatis foedere se ad iuvandum in iuramento obligavit – einer der sich gleichsam durch Anbrüderung als Eideshelfer verpflichtet hat, Verbrüderter, ‘Eidbruder’ : Edict. Roth. 362 si aliquis de ipsos sacramentalis mortuus fuerit, potestatem habeat ille, qui pulsat, in locum mortui alium similem nominare de proximus legitimus aut de natus aut de -os gamahalos (gaham- gahamalos , gama- gamalos , gamelos, gaamaalos, -is gamah…