Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
gallinarius m.
gallinarius , -i m. 1 gallus castratus, capo – Kapaun : Hildeg. phys. 6,14 (cod. G) sensibilitatem ..., quam gallus habet, -us gallinarius et gallina pre (cod.; pro ed.) debilitate sua non tenent. Chart. Rhen. med. II app. 14 p. 384,10 duos -os gallinarios (ed.; verbum cod. etiam g allinatios legi potest; sc. persolvent possessores) . 2 pro titulo operis (sensu inc. [cf. M. Manitius, Gesch. d. lat. Lit. des MA. II. 1923. p. 319]; ni subest g allinarium [‘Hühnerstall’; cf. F. Rodríguez Adrados, Hist. of the Graeco-Latin Fable. III. 2003. p. 652]): Wipo gest. 6 p. 29,2 quidam de nostris (i. Wipo…