Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
famulator m.
* famulator , -oris m. (famulari) qui famulat, minister – Diener (in formula devotionis: MLW l. 18) : 1 gener.: Vitae abb. Acaun. 1 (MGMer. VII p. 330,12) hic (Hymnemodus) dum in aula regali sedulus -r famulator regiae potestati adsisteret ( inde Vita Severin. 1 [MGMer. III p. 175,10]). Froth. epist. 12 vestri (sc. archiepiscopi) -r famulator et adiutor in omnibus existens. 2 eccl. de fidelibus (fere de monachis): Epist. var. II 31 p. 349,37 licet ... ad id exsequendum plurimos -es famulatores Christi consultores in promtu habeatis (sc. rex) . Chart. Bund. 89 p. 74,33 Favariense monasterium sa…