Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
facete adv.
adv. facete . 1 acute, eleganter, urbane, venuste – geistreich, fein, gewandt, elegant : Radbert. psalm. 1,146 nec exhortari convivas luculentissime queo vel alloqui -e facete coepulantes. Lamb. Hersf. Lull. 26 p. 339,17 multa ... in iniuriam beati viri mordaciter magis qua m -e facete iocatus tandem discessit Biso (annal. a. 1064 p. 92,20). Hugo Trimb. registr. 101 quem (poetam) laudat -e facete Donatus ... dicens hunc in carmine dignum laude fore. 2 perite – geschickt, kunstgerecht : Ysengrimus 6,193 Ysengrime, putas, est bos divisa -e facete (facere var. l. )?:: rex, bene divisa est et sine…