Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
exarmo
exarmo , -avi, -atum , -are exarmare . 1 proprie i. q. armis privare, dearmare — der Waffen berauben, entwaffnen (c. abl . : l. 20): Einh. Karol. 32 p. 36,25 equus ... eum ... tam graviter ad terram elisit, ut fibula sagi rupta balteoque gladii dissipato a festinantibus ... ministris -tus exarmatus et sine amiculo levaretur. Eupolemius 2,705 huc ades et, gladio qui (et gladio, qui ed. , sed cf. 2, 717. 727) me (sc. Cacum) -verat exarmaverat , hostem (i. Messiam) sterne truci vel pelle manu (sc. Iudas). Ekkeh. Uraug. chron. a. 1106 p. 284,18 (epist.) Christi exercitum -are exarmare conatur (sc.…