Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
entelechia f.
entelechia (ende-, -the-, -cia, -hya) , -ae f. ( ἐντελέχεια ) perfectio — Verwirklichung, ‘Entelechie’ (de re v. Hist. Wb. Philos. II. p. 506sqq.): Maneg. c. Wolfh. 3 p. 49,12 Plato ... animam diffinivit essentiam se moventem, ... alius enth-am, quod interpretatur corporis formam, alius eqs . Arnold. Saxo flor. 1,1,9 p. 11,3 in libro de anima Aristoteles: ‘est ... materia ... potentia, species ... end-cia ( p. 412 a , 10 ἐντελέχεια ), id est actus.’ Albert. M. bon. 388 p. 210,71 quod ‘motus est endili-a ( p. 201 a ,11 ἐντελέχεια ), idest actus existentis in potentia’. sent. 2,19,1 p. 329 b ,27…