Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
elephantinus
elephantinus (elefa-) , -a, -um . ( ἐλεφάντινος ) eleva-: l. 41 . 1 qui elephanti est — Elefanten-, vom Elefanten stammend : Alcuin. epist. 26 p. 67,13 mirum animal duo habens capita et dentes sexaginta non elef-ae magnitudinis, sed eburneae pulchritudinis. Ioh. Diac. cen. 2,123 Nembroth fert -am elephantinam (sc. partem) , Anna fert turtuream eqs. Dedic. Trev. ( MGScript. XV p. 1270,8) in quo (sc. altare) continentur ... buxtae tres cum scrineo ... elef-i ossis. 2 eburneus — elfenbeinern : Salom. II. epist. 29 xeniola ... curavi destinare: ..., malogranata, pectinem elef-um. Catal. biblioth. …