Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
elemosinaliter adv.
adv. * elemosinaliter . 1 modo elemosinae, benigne, clementer — als Almosen, großzügig, gnädig : Rather. epist. 22 p. 117,6 quia coepistis (sc. Otto imperator) hanc (sc. vestram misericordiam) mihi impendere, immo ecclesię mihi -r elemosinaliter commissae. 30 p. 174,33 ut illis duobus, egenis scilicet atque clero, ... quod habeo, -r elemosinaliter dispensarem. oct. pasch. 3 l. 91 quod non solum mihi, sed et, qui me illuc -r elemosinaliter instituit, piissimo cesari sint omnino periuri (sc. derogatores) . 2 per elemosinas, stipes — durch Almosen, Spenden : Rather. epist. 30 p. 174,14 cum ... pl…