Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
dysentericus
dysentericus (bes-, bis-, des-, dis-, -ss-, -s(c)in- sim. ), -a, -um. ( δυσεντερικός ) nom. sg. m. -os: l. 59 . t. t. medic. i. q. ad dysenteriam pertinens — dysenterisch : 1 adi.: Siseb. Desid. 19 esi-o morbo correptus vitam perdidit Theudericus. Chron. Fred. 3,82 be-ecos morbos totas Gallias praeoccupavit. Annal. Iburg. a. 1083 ( MGScript. XVI p. 437,32; c. s. XII. med. ) magnus puerorum et senum interitus factus est morbo diss-o ( item Annalista Saxo a. 1083 p. 721,15 fuit). 2 subst. masc. i. q. torminosus, dysenteria laborans — an der Ruhr Leidender : Ps. Galen. puls. cod. Vr. 287 disci-is…