Hauptquelle · Köbler Mhd. Wörterbuch
dulticlich Adj.
dulticlich , Adj. nhd. geduldig Vw.: s. ge- Hw.: vgl. mnd. düldichlīk Q.: BrZw, GrRud (Ende 12. Jh.), Walth E.: s. dultic, lich W.: nhd. (ält.) dultiglich, Adj., dultiglich, DW2 6, 1481 L.: Lexer 33c (dulteclich), MWB 1, 1391 (dulteclich), LexerHW 1, 474 (dulteclich), Benecke/Müller/Zarncke I, 379b (dulteclich)