Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
dissecro
dissecro , -atum , -are dissecrare . profanare, violare — entweihen : Deusd. c. invas. 2,2 B ( MG Lib. Lit. II p. 320,10) Pelagius Iohanni patricio: ‘... ab ecclesiae visceribus divisus ... -at dissecrat (exsecrat var. l. ) potius, non consecrat’ (Epist. pontif. 983 Gassó-Batlle 24,9 -at dissecrat [desecrat, desacrat var. l. ; execrat ed. Mansi IX col. 730 ]; inde al. ) . Heinr. Teg. advoc. 3 p. 278,27 comes attentius imminebat, ne ecclesia -ta remaneret, quę ipso preduce iam temerata secundo fuisset. spectat ad consecrationem invalidam papae: Gerhoh. Antichr. 1,54 aiunt ..., quod ... a duobus…