Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
directivus
* directivus , -a, -um . 1 sensu act. i. q. dirigens, gubernans, moderans, ordinans — lenkend, leitend, ordnend, regulierend : a gener.: Hugo Ripelin compend. 2,5 p. 43 b ,39 stellae supremae ... materia sunt purissima ..., tempestatis et serenitatis concitativae, viarum navigantium -ae directivae . b philos.: Albert. M. sent. 4,14,6 p. 417 a ,37sq. distinguit ... Aristoteles in v Ethicorum duas species iustitiae, quarum unam vocat ‘distributivam’, alteram vero ‘ -am directivam ’ ( p. 1131 b ,25 διορϑωτικόν ); sed -a directiva est illa, quae tantum satisfacit laeso, quantum excessit laedendo v…