Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
diligibilis
diligibilis , -e . 1 adi.: a gener.: α diligendus, amabilis, dilectus, carus — achtbar, liebens-, schätzenswert, geliebt, lieb (de Deo : l. 36): Form. Salisb. I 37 p. 448,10 glorioso ac per omnia -i diligibili inclito viro ( sim. Flod. hist. praef. p. 57,1). Syrus Maiol. 2,6 l. 3 virtute et sapientia compositus ... ita se coaptabat singulis, ut omnibus esset -is diligibilis (diligendus var. l. ). 2,20 l. 23. Albert. M. epist. Dion. 10 p. 548,35 Iohannes, ‘vere dilecte’ ... a Christo ‘vere amabili et desiderabili et -i diligibili ’. animal. 20,61 occidunt seipsos homines et sunt nec diligentes …