Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
despotes m.
* despotes , -is m. ( δεσπότης ) form. : sing. : acc. -on: l. 46 . abl. -i: l. 48 . decl. II.: l. 53 . princeps, dominus (servorum) — Gebieter, Herr, Herrscher (über Sklaven ) : Arnold. Ratisb. Emm. 2 p. 1046 C accessit ad eum -on despoton quidam symmysta eius (abbatis) . Annal. Ianuens. III p. 57,16 destinati fuerunt legati ... causa ... firmandi pacem ... cum Michaele -i despoti Commiano. Albert. M. pol. 1,5 d ‘ -es despotes ( p. 1255 b ,31 δεσπότης ) ... non in possidendo servos’, supple: dicitur, ‘sed in utendo servis’. 3,2 g p. 221 b ,4 subdit rationem ... ‘non enim adhuc accidit fieri ..…