Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
derobo
* derobo , -avi, -atum , -are derobare . (ital. derobare; v. Battisti-Alessio, Diz. etim. ital. II. p. 1258 a ) spoliare, diripere — be-, ausrauben, plündern : Annal. Ianuens. IV p. 105,15 quidam milites Theotonici ... aliquos ex militibus domini regis -arunt derobarunt . Annal. Plac. a. 1251 p. 504,34 spoliatos et -tos derobatos ipsos (pedites) venire permiserunt rustici et comites . a. 1257 p. 508, 41 ipsum (marchionem) de civitate Placentie expulerunt proditores -antes derobantes ipsum et Veronenses de equis et aliis rebus eorum. a. 1266 p. 518,4 Balbi adscenderunt in Petram Dueriam rebella…