Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
decolor
decolor , -oris . compar. : l. 54 . 1 proprie: a tinctus, fuscus — verfärbt, dunkel : Theodulf. carm. 7,37 -r decolor Aethiopum ... caterva ( cf. Iuv. 6,600). Notker. Balb. gest. 2,17 p. 87,16 cum ... omnes non induviis resplenderent, sed pannis et -i decolori (de coloris var. l. ) fęditate horrerent. Petr. Dam. serm. 73,9 l. 271 sub umbra se silentii reprimat virgo (i. anima) et, ne -r decolor videatur, ab omni se aestu negotii saecularis abscondat ( cf. Vulg. cant. 1,5) . al. b colore carens — farblos, bleich : Eupolemius 1,349 quod membra vacillo, facit, que omne, quod est ortum, labefactat…