Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
dactylus
dactylus (dat(t)-, -tal-, -til(l)-, -tul- sim. ), -i m. (f. l. 54. adde Tract. de caus. mul. 12 ) ( δάκτυλος ) form. : sing. : gen. : -is: Recept. Sangall. I 104. -u: Antidot. Augiens. p. 45,16. plur. : acc. : -es: l. 54. -us: l. 53. abl. -ibus: l. 56. de etymologia: l. 60. 1 metr. i. q. pes ex una longa et duabus brevibus syllabis formatus — Versfuß aus einer langen und zwei kurzen Silben, ‘Daktylus’ : Columb. epist. 10,131 semper ut unus ordine certo -ilus dactilus isthic incipiat pes. Paul. Diac. carm. 20,6 ‘desine’, si dicam, -ilus dactilus unus erit. Gloss. I 214,11 St.-S. -ilos dactilos …