Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
comans
comans , -antis adi. 1 proprie de capillis animalium: a crispus, villosus — kraus, zottig : Gloss. II 639,4 St.-S. -is comantis lochonta vel zeisenta. b iubatus — mit einer Mähne (versehen) : Gloss. II 674,37 St.-S. -ia comantia manahte. 2 translate: a frondosus, foliatus — belaubt ( cf. Gloss. II 445,1 St.-S. -bus comantibus foliis uuiffilun): Aethicus Ister 72 p. 55,20 -ia comantia innectunt aves ... surcula. Paul. Albar. carm. 11,24 truncat falce frondes hirsute -es comantes . b floridus — (auf)blühend ( cf. Gloss. II 643,15 St.-S. -em comantem springanten): Dungal. carm. 3,12 libellum coll…