Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
cellenarius
* cellenarius (celn-, -lin-, -ner(ar)-, -rus sim. ), -i m. administrator rerum domesticarum, dispensator, cellerarius — (Haus-, Wirtschafts-)Verwalter, Ökonom, Kellermeister ( cf. Gloss. III 630,17 St.-S. -us cellenarius kelenari): 1 eccl. (plerumque de monachis vel clericis; de laicis: l. 42.46sq.): a spectat ad monasteria: Chart. Sangall. A 87 (a. 779) sig (num) Zotano -inario cellinario (sim. 91 -o cellenario . Form. Sangall. II 21 p. 408,19 -nerarii celnerarii [ -enearii cellenearii A 2 a. corr. ]. al. ). Libri confrat. III p. 367,7 uxor -ri cellenari . Trad. Neocell. 81 Wdalscalh -us cell…